Letra de Alba - Celdoni Fonoll

L'Alba se t'acaba,
Alba, criatura!
I arriba ben blava
i encara tan pura
l'aurora segura!
I el temps que comen�a
a fer una donzella
que es mira i que pensa:
"Em veig alta i bella!
Quina meravella!"
I de mica en mica
el seny es desperta
i un poc et capfica
l'esperan�a incerta
d'una vida rica;
i et sents m�s experta
https://www.coveralia.com/letras/alba-celdoni-fonoll.php
davant moltes coses
que abans no entenies:
v�nen alegries
i a vegades noses...
I passen els dies
i uns anys... I ja goses
aclarir sospites:
L'amor i les penes
-que ignoren les nenes
encara petites...
Fins que en hora bona
dir�s, optimista
i potser un xic trista:
"Ja s�c una dona".