Letra de Aix� Com Cell Qui Es Parteix De Sa Terra - Raimon

Aix� com cell qui es parteix de sa terra,
ab cor tot ferm que jam�s hi retorn,
deixant amics e fills plorant entorn
e casc� d'ells a ses faldes s'aferra
dient plorant: "Anar volem ab v�s.
Oh, no ens lleixeu trists e adolorits!"
e l'�s for�at aquells haver jaquits:
�Qui pot saber d'aquest les grans dolors?
Jo m'en conf�s, a D�u e puix a v�s,
que jo s� tal com lo de qui he parlat,
car tot delit de mi �s apartat
s� que jam�s me veja delit�s.
No solament he lo delit perdut,
ans en son lloc entrada �s dolor,
car jo m'a�r havent perduda amor
e jac del colp que tostemps he temut.
No menys que mort a mi �s avengut:
https://www.coveralia.com/letras/aixi-com-cell-qui-es-parteix-de-sa-terra-raimon.php
no em pot fer pus que fer perdre lo m�n
e jo d'aquest a tot hom ma part don,
puix que no am ne puc ser benvolgut.
Tot �o que veig me porta en record
lo mal present e lo que �s per venir.
Lo negre, prop, lo blanc fa m�s lluir:
un poc delit ma dolor fa pus fort.
Jo no puc dir senta dolor de mort:
sa tinc lo cos e malalt l'esperit
d'un accident que en vida m'ha jaquit
en tal estat que no em trop viu ne mort.
L'enteniment no em delita en saber
e res plaent no vol ma voluntat.
Jo visc al m�n e d'ell desesperat:
si en altre pens, no em calfa molt l'esper!