REm LAm SOL LAm
REm LAm SOL LAm
Un cos� de ma mare tenia un bufet pr�sper a la ciutat.
REm LAm SOL DO
Fa molts anys van enviar-m�hi com a jove passant d�advocat.
REm LAm SOL LAm
Vaig trobar una cambra senzilla -una taula, un llit, un mirall.
REm LAm
Hi arribava que era nit tancada,
SOL LAm
que en alguna taverna del centre s�havia fet tard.
Al repl�, la senyora Manresa passava les hores cosint
per� aquell dia semblava alterada, va apropar-se, nerviosa, i va dir:
�Disculpi, no sap com odio venir a demanar-li favors,
l�inquil� del tercer aquest migdia estava com boig i ara pico i no respon�.
A la llum d�un immens canelobre, vaig obrir-me pas en la foscor.
Avan�ant entre ombres de mobles, repassava les habitacions.
Vaig sentir uns gossos que somicaven, vaig seguir la pista dels plors
i, senyors, com sabran vaig trobar-me un gran heroi rom�ntic mort al menjador.
FA DO LAm
I tenia una nota rid�cula arrugada entre les mans
REm
plena de dits que jugaven amb trenes, de postes de sol
LAm
i donzelles a lloms de cavalls.
Poc despr�s l�inspector s�apuntava el contacte d�un familiar,
un germ� que vivia a la costa amb qui celebraven els sants.
Van tancar-li els dos ulls amb tendresa, van tapar-lo amb un llen�ol blanc.
En silenci tothom glopejava el te verd que havia escalfat la mestra del quart.
Un moss�n va pregar un Pare Nostre amb un fil de veu mort de son.
Al costat, vam reunir-nos els homes per mirar de treure el cos.
I estirant d�uns turmells sense vida vaig sortir d�aquell menjador.
La senyora Manresa patia �per l�amor de D�u, vigilin amb els cops�.
Al carrer la carrossa esperava, el cotxer es distreia observant
uns soldats de perm�s que cantaven sota la llum dels fanals.
Vam comptar fins a tres per fer for�a per pujar el cad�ver a dalt.
Un vent fred va gelar l�aire, un fuet petant
amb mandra va fer arrencar els cavalls.
FA DO LAm
I seguia amb la nota rid�cula arrugada entre les mans
REm
plena de crits en el buit, de desigs violents,
LAm
de tempestes que enterren vaixells dins el mar.
Plena de dones rient, d�ulls sanguinolents,
de bellesa que no deixa espai per pensar.
Plena de muses ferides per sempre per claus rovellats
en can�ons de poetes vulgars.
Plena de salts infinits on t�esperen imm�bils,
per si vols passar-hi, uns gimnastes de gla�.
Plena de b�sties bavoses a punt d�enfrontar-se
en combat desigual amb els presos cristians.
Plena de nens espantats que miren si arriben
els pares sota la pluja constant.
Plena de joves erectes que arramben pubilles
guarnides pel ball del diumenge de rams.
Plena de bra�os que s�alcen i paren un taxi
sortint de sopars amb amics que se�n van.
Plena de creu-me, ho intento, per� a estones sospito, morena,
que aix� no s�aturar� mai.
